Gegants de Manresa
Nans de Manresa

FENT UNA MICA D'HISTÒRIA

El que més lamentem, degut evidentment a la manca d'informació, és no saber qui els va fer, ni quin significat poden tenir ni el per què de la indumentària que porten. Tan sols ens podem referir al treballs duts a terme per en Joan Amades sobre els orígens d'aquestes figures i al sentit que, suposadament, els hi podem donar. Creiem que és interessant transcriure el què en diu al referir-se a aquest entremès:

"El Nan, nasqué com un sentit d'oposició al Gegant, com un contrast a la figura majestàtica i altiva del gran personatge. El Nan te una testa de mida exagerada en relació amb la seva estructura, la qual, al mateix temps que contribueix a presentar-lo com a més petit i estableix un contrast entre la mida del cap i del cos, ens el presenta con un contrafet, poc entenimentat i esbojarrat, i en els seus orígens, vestit amb llargues robes, distintiu de la beneitería…"

Any 1852
Primera noticia de l'existència d'uns Nans. En tenia cura la Confraria dels Sants Màrtirs de la Ciutat de Manresa.
Any 1856
Primera remunta seriosa, que paga la Confraria dels Cossos Sants.
Any 1857
En una factura presentada al Comú per en Josep Verdaguer, sabem que hi havia dues parelles de Nans, compostes per home i dona, i que estaven construïts en cartró-pedra, amb un pes entre 25 i 30 quilos cadascun.
Any 1862
Segona recomposició. Un tal Cornet apedaça les figures i Ramon Trias els repinta. També es fa una compostura del vestuari.
Any 1880
Els diaris de l'època es queixen perquè fa temps que els Nans no surten, possiblement a causa d'haver-se fet malbé.
Any 1883
En el passacarrer de la Santa Creu apareixen dues parelles de Nans. Les noticies diuen que són nous, però podria ser que fossin els primers refets.
Any 1895
Es tornen a refer els Nans, aquesta vegada obra d'en Benet Escaler, amb una renovació total del vestuari.
Any 1896
Apareix una nova parella de Nans idèntica als anteriors. Ara ja són tres les parelles de Nans.
Any 1967
Se'ls hi fa una remunta important. Llueixen vestuari nou sortit de Can Jorba i dissenyat per en Ramon Salisi.
Any 1989
Manel Casserres fa una restauració total de les tres parelles. Al mateix temps construeix una nova parella idèntica als anteriors però de fibra de vidre. Aquests pesen uns 20 quilos. A partir d'aquest any, i un cop restaurats, es pren la decisió de que les tres parelles només sortiran per la festa de la Llum i la Festa Major.

Actualment compten amb música i ball propi.
La música és de Josep Padró i la coreografia del ball d'Antoni Navarro.


Colla de Geganters i Grallers de Manresa 2002

150 anys